Les cooperatives

A finals del segle XIX, el cooperativisme estava arrelant als barris obrers de Barcelona per fer front a les dificultats econòmiques que patia la classe treballadora. Mitjançant la solidaritat i l’ajuda mútua, les cooperatives organitzaven el consum, la producció i el crèdit de moltes famílies seguint els principis de la democràcia econòmica. A la Barceloneta es va crear la cooperativa La Fraternitat (1879-1981), de la qual avui en queda l’edifici modernista on hi ha la biblioteca del barri. A la planta baixa hi havia una botiga; a la primera planta una sala d’actes on s’hi celebraven balls, concerts i dinars; a la segona planta un petit teatre; i a la tercera hi havia la biblioteca i els despatxos.

Posteriorment, al barri van néixer altres cooperatives, com El Segle XX (1901), La Victòria (1901), el Centre Cooperatiu de Pescadors (1901), La Joventut Pescadora (1911) o La Salvació Fraternal (1913).

Un barri d’acollida

Com bona part de les famílies del barri, els López-Barber tenien orígens forans. El pare era nascut a Rincón de la Victoria (Andalusia) i els avis materns havien vingut d’Altea (País Valencià). L’expectativa de trobar feina al port o a les indústries del barri, com La Maquinista Terrestre i Marítima o la Nueva Vulcano, motivà que la Barceloneta rebés diverses onades migratòries. Durant el segle xix la majoria de nouvinguts era gent de mar d’altres ports catalans, balears i valencians, mentre que al segle xx procediren fonamentalment de la resta d’Espanya. 

Entre 1975 i 1985 van començar a arribar els primers immigrants de fora d’Espanya i avui el 40,5% de la població de la Barceloneta és d’origen estranger. La comunitat més nombrosa és la italiana (19,3%), seguida de la paquistanesa (7,1%) i la marroquina (5,5%). La població llatinoamericana, provinent de diferents països, suma el 13% de la població migrada.

L’estraperlo

El pare de la família López-Barber treballava al port i, aprofitant aquesta situació, va participar en el fenomen de l’estraperlo, com moltes altres famílies del barri. Amb el final de la Guerra Civil van començar llargs períodes de carestia de productes bàsics, i el port de la Barceloneta era una de les principals vies d’entrada de mercaderies provinents de tot el món. Això propicià un mercat negre, al marge del control del règim franquista, conegut com a estraperlo, que per a moltes famílies de classes populars va significar una forma de supervivència o d’aconseguir una situació més pròspera. L’estraperlo va anar minvant amb el final del racionament, l’any 1952, però es va continuar practicant en menor mesura durant anys.

L’Hospital del Mar

Aquest termòmetre dels anys setanta ens duu a recordar els serveis sanitaris que han donat assistència al veïnat de la Barceloneta, com l’Hospital del Mar. Els seus orígens es troben en l’antic Hospital Municipal d’Infecciosos, creat l’any 1914 en uns pavellons ja existents per fer front al greu brot de febre tifoide que assolava Barcelona. L’any 1930 l’hospital va estrenar un nou edifici; durant la Guerra Civil va ser afectat pels bombardejos feixistes i els pacients i el personal es van haver de traslladar a l’Hotel Florida del Tibidabo. Durant el franquisme l’hospital, rebatejat com a Nuestra Señora del Mar, es convertí en un referent sanitari amb la utilització del primer pulmó d’acer i la creació de la primera unitat de cures intensives. Ja en democràcia, es va consolidar com a centre assistencial, docent i de recerca i va anar ampliant les seves instal·lacions fins a convertir-se en l’actual Parc de Salut MAR.

El moviment veïnal

Aquesta xapa va ser el símbol d’una de les últimes grans campanyes del moviment veïnal en defensa del barri, l’any 2017. A partir dels anys seixanta, a tota Barcelona van aparèixer associacions de veïns i veïnes que van esdevenir una escola de democràcia que xocava amb els interessos de la dictadura. L’any 1969 la Barceloneta estava afectada pel pla de la Ribera de l’alcalde Porcioles, que especulava amb els terrenys de la façana marítima, i això va marcar un punt d’inflexió per al veïnat de la Barceloneta, que s’hi oposà i n’aconseguí la derogació.  

Avui l’AAVV de la Barceloneta, l’AAVV de l’Òstia i altres plataformes com «La Barceloneta diu prou» o l’Associació Barceloneta Alerta lluiten per preservar la identitat del barri enfront d’un model turístic nociu que ha provocat l’augment del preu dels habitatges i la transformació de molts comerços per destinar-los al turisme.